admin lluismaicas

Palpo, amb els palpissos de la memòria, de la cara el gest…

Palpo, amb els palpissos de la memòria, de la cara el gest del meu caràcter: m’identifico en la matèria, no pas en l’esperit- (TdS)

Cucales, com les bèsties de sínia, tafona o molí, per tal d’evitar el vertigen de giravoltar sempre a l’entorn del mateix eix. (TdS)

És tan, tan emotiu, comentava una senyora a la seva veïna, tot referint-se al seu fill, que vomita cada cop que s’enamora. (TdS)

Passo al pla B. No tinc pla B. intempèrie claustrofèrica. (TdS)