A la penombra dels escars, la remor de l’embat esmolava el tall de les quilles. Des d’on la corba del terrat simulava immòbils ones de mar vella, vigilàvem la consistència del blau, les ferides de les roques, el secret llenguatge del vol dels virots aguaitant la innocència de les donzelles. Eren lluny, encara, els dies en què hauríem de decidir entre perdre o més perdre. (LPV)
