A la cua del Jutjat, per culpa d’un malentès involuntari, he passat davant un moro que m’ha renyat: o tots moros o tots cristians, m’ha dit en un castellà prou acceptable. M’he excusat, tot i que no m’eximeix de la falta d’avançar-lo, dient-li que no soc ni una cosa, ni l’altra. (LA)
