Hi va haver un temps que el vestit de noces servia als nuvis de mortalla. Era l’únic vestit que tenien, si volien anar-se’n d’aquest món vestits de persona. Conten els vells la facècia que alguns morts, quan els vestien, atemorits de contreure núpcies amb la mateix núvia, de l’esglai ressuscitaven i fugien. (CdP)
