Ser flama d’un incendi extingit, tal és la fortuna que espera al nostre foc al final de la paret. Si de cas, és dins la memòria on queda vagament el record d’un dia haver pres, d’haver-nos consumit sota el fervor d’un desfici obsessiu i violent. És la pira l’última ardència. Sent la cendra nostàlgia del caliu. (LA)
