Cal que aclarim el món, diuen els senyors, que el tornem al seu estat natural, tal com fou la intenció de Déu Nostre Senyor quan el creà: que els pobres siguin pobres i que els rics siguin rics. Que entremig res no enterboleixi o destorbi la nitidesa de la segregació. Que els pobres, en llur pobresa, puguin dignament malviure de la feina, la beneficència o la mendicitat. I que els rics, en llur riquesa, puguin indignament benviure de l’explotació, l’especulació o el saqueig. Perquè allò que Déu ha disposat que a la terra fos, no ha de ser causa de pesar o remordiment. (CdP)
