La frustració ha substituït la ràbia.
Malauradament.
La frustració és estèril. Contràriament, la ràbia és fecunda en accions i en actituds.
La frustració és renúncia, resignació. La ràbia és enfuriment, indignació i resistència.
La frustració és feblesa i silenci. La ràbia, violència i crit. Potser literatura.
Davant l’abús, la injustícia i la iniquitat de forts, poderosos i idiotes, mai no retre’s a la derrota de la frustració, ans enfortir-se en la rebel·lia, en la indocilitat, en el furor de la ràbia. (LA)