Bec dels diccionaris els afluents de les paraules. Quan assedegat d’escriptura no trobo deu on amorrar-me, tresco la frescor de les paraules. Cada mot abasta extensions inesperades. Rere cada verb, un mapa de conjugacions, artèries que desguassen als aiguamolls de les gramàtiques, als paradigmes de les declinacions. Les pàgines dels rius són territoris mil vegades explorats i mai del tot no descoberts: hi trobem rutes que ens porten a clotades on un fil de sol il·lumina, per últim cop, l’última orquídia de la seva espècie. (LA)
